Amrabed

Masensen mgal Qerṭaj

Masensen yekkes i yiqerṭajiyen Sirtet Tameẓẓyant* (la Petite Syrte) akk d Imfuryan** (les Emporia). Seg uḍris n Polybe.

Di Tefriqt, Masensen, mi d-iwala akk timdinin i yellan deg ugemmaḍ (rivage) n Sirtet Tameẓẓyant, akk d tbaɣurt (richesse) n tamurt-nni i umi qqaren Imfuryan, yulek (il convoite, yeḍmeε) seg zik ya kan di lɣella i d-ttakkent timura-nni. Yeṛmes (il a entreprit) send tallit i ɣef i nettmeslay, ad tent-ikkes i yiqerṭajiyen. Deɣya (rapidement) yerra iman-is d aɣella (chef) n lluḍa, acku yif iqerṭajiyen di tmurt yersen ; iqerṭajiyen-nni i yettgamayen si zik ad d-naɣen di lberr, qqlen d ileqqaqen send acḥal n yiseggasen n telwit. Maca ur yeṭṭif ara Masensen timdinin, i ɣef i llan ttganin iqerṭajiyen. Ikabaren i sin ssulin amennuɣ nsen ar usqamu n yimḍebbren (Sénat romain), i umi uznen imazanen acḥal n yiberdan. Yal tikkelt, ttgamayen irumyen (romains) ad d-slen i tuḍrist n yiqerṭajiyen. Macci acku d iqerṭajiyen i iḍelmen, maca ufan irumyen ameɣlid (intérêt) nsen ma bedden mgal Qerṭaj. Xuḍi Masensen ya kan, kra n yiseggasen send, ass mi yeḍfer d takrut-is (ses troupes) yiwen uɣewwaɣ (rebelled) i umi qqaren After (Aphter), yessuter i yiqerṭajiyen atrug (permission) akken ad d-yezger tamurt-nni, maca ugin mi walan ur yesεi ara azref. Ma d tura di tallit anda i newweḍ, terra tmara iqerṭajiyen ad d-knun s dat tiɣtas (décisions) n yirumyen. Ğğan tamurt-nni d temdinin i yellan deg-s [i Masensen], yerna selken (xelsen) timernit (somme) n semmus n timḍinin n yidrimen n uwreɣ, azal n wayen i ɣelten seg wass mi yebda umennuɣ.

____________

Polybe, Histoire, XXXI, 21 ; Collection de la Pléiade, Paris, 1970, pp. 1098-1099.

* Sirtet Tameẓẓyant (la Petite Syrte), Aslallu n Gabes (Golfe de Gabès) deg unẓul n Tunes, deg umalu n Ğerba.

** Imfuryan (les Emporia), Timdinin tiqerṭajiyin n Libya.

2 i yewalan “Masensen mgal Qerṭaj”

Aru awennit

Email-inek ur d-itffeɣ ara. Urtiyen yuwren ttwaseknen s *